Quan i per quin motiu vas entrar al món de la música?
Vaig començar amb la música als tres anys. Els meus pares són músics i, des que tinc memòria, he estat molt vinculat al món de la música. Ells em van ensenyar des de petit que la música podia ser una manera de comunicar-se, un llenguatge, i vaig tenir la sort de poder aprendre-la d’una manera molt natural i tranquil·la, sense sentir-la mai com una obligació.
Per què et vas decidir pel teu instrument?
Al principi vaig començar amb el piano i la bateria, que són els instruments que toquen els meus pares. Però cap als nou anys vaig trobar un saxo dins d’un armari a casa de la meva iaia. Era el saxo del meu tiet, que havia estudiat música molts anys enrere. Feia probablement uns trenta anys que estava allà guardat i ningú se’n recordava.
Recordo muntar l’instrument i sentir-hi una connexió molt directa, gairebé immediata. A partir d’aquell moment vaig incorporar el saxo als instruments que tocava i, poc a poc, va anar guanyant protagonisme fins a convertir-se en el meu instrument principal.
Què diries a tota aquella gent que voldria aprendre a tocar un instrument, però no es sent en cor a fer-ho?
Els diria que la música pot ser molt beneficiosa en qualsevol moment de la vida. Aprendre un instrument és una manera d’aprendre, però també de relacionar-se amb un mateix i amb els altres.
Crec que la música, com les arts en general, potencia una part molt creativa de nosaltres i està molt vinculada amb l’escolta, l’observació i amb accions que ens connecten amb el present. Per això crec que, en molt poques ocasions, pot ser una mala decisió dedicar una mica de temps a la música o a l’art.
Quin músic o grup estàs escoltant més últimament?
Últimament he estat escoltant molt The Guesthouse, d’en Shai Maestro; Return to Casual, de Walter Smith III; i Who Are You, de Joel Ross. També he tornat a diversos discos de Sonny Rollins, especialment Way Out West.
Quin és el teu referent musical? Per què?
És molt difícil dir només un nom però sempre he admirat molt la figura de John Coltrane, tant per la seva influència com per la profunditat i transcendència de la seva música dins de la història del jazz.
Des de petit he sentit que la seva música és molt espiritual. El seu so m’enganxa tant en els discos de balades i les seves interpretacions més íntimes com en les etapes més experimentals. Crec que és un músic que va estar sempre buscant, intentant anar una mica més enllà del que ja coneixia.
En quin país o sala de concert et faria molta il·lusió tocar? Per què?
Em faria especial il·lusió poder tocar al Village Vanguard de Nova York. És una sala que sempre he admirat molt i on s’han fet alguns dels concerts i enregistraments que més m’han marcat.
Cada cop que he pogut anar a veure un concert allà ha sigut una experiència inoblidable i crec que en gran part és per la història que es respira a aquell club.
