Té vi, diu: hola! i tothom calla i pensa quan ella tremola.
De família nombrosa, amb embocadura i canya inclosa. El seu concurs és molt variat, però en el jazz és molt apreciat.
Fet de plats i tambors, pica fort i sense pors.
Un líquid que és bo per beure i un altre per amanir formen un instrument que fa goig de sentir.
Trompa d’elefant peta de Pepeta; en boca de soldat em diuen corneta.
Tots en tenim, ningú la veu i el que no en té no diu mai res.
Diuen que soc bo però si m’enfado sono com un tro.
Els teus dits em fan sonar amb alegria, però és un fil allargat el que em dona energia.
Quan obro la boca ensenyo blanca i fina dentadura, i així que a parlar em poso, totes les dents se’m belluguen.
Soc feta de pell de xai i faldilletes de llautó, faig xim- xim, faig pam-pam, i un soroll que Déu-n’hi-do.
Soc de fusta i els meus nervis a tothom fan bellugar, quan se’m posen a la falda i em comencen a gratar.
Un tub ple de forats que per molt que bufis mai no inflaràs; els qui no ho endevinin seran uns sonats.
T’ho dic que és net i clar i ho sap prou bé qui el tocarà. Encara no encertes de qui et vull parlar?
Jo soc gros, gras, galtot i greu i rumbejo amb un sol peu.
A la corda sona la melodia, abraçant l’instrument amb les cames i asseguts a la cadira.
