En la 32a edició del FEMJazz! hi tocaran les cinc big bands de l’Escola Municipal de Música de Banyoles. Els professors que les dirigeixen, Pol Soler, Isidre Palmada i Enric Serras, expliquen les característiques d’aquestes formacions, que constitueixen una peça fonamental en l’ecosistema del centre.
En què consisteix una big band?
És l’homòleg de l’orquestra simfònica, però de la música moderna. La formació bàsica està formada per quatre trompetes, quatre trombons, cinc saxos (dos alts, dos tenors i un baríton) i una base integrada per piano, guitarra, contrabaix i bateria. Les nostres big bands són peculiars, perquè hi posem flautes i clarinets, incloem tots els instruments de vent. I fem una fusió entre big band i cobla, que toca per Sant Martirià, entre altres. Per tant, adaptem el format de la big band a l’escola i al poble.
Per què és important en la formació dels estudiants poder-hi tocar?
Aprenen a escoltar-se entre ells i a tocar junts. Dona sentit a tot el treball individual d’instrument. A més, introdueix els alumnes en la pràctica de la improvisació i promou el sentit de la responsabilitat, ja que cada part és necessària per al funcionament del conjunt.
Quines són les big bands de l’EMMB?
Les big bands van néixer de la necessitat d’incloure com més estudiants millor en la dinàmica de grups grans. Vam pensar que era positiu que els estudiants es coneguessin entre ells i toquessin junts. Les tres d’estudiants en edat escolar es van crear fa quatre o cinc anys, però venien d’una única big band inicial, que es va dividir en trams d’edat, dels nou als divuit anys: Lilaines, Xalió i Juncans. Són noms d’elements naturals del Pla de l’Estany, i alhora són noms recuperats d’antigues formacions musicals que hi havia a Banyoles. La big band d’adults es va formar fa dos anys, i la big band de l’Ateneu, integrada per joves, en fa un.
Quins reptes planteja una big band?
Requereix molta energia, sobretot si en una tarda assagen diverses formacions. L’altre repte és la instrumentació, que no és la clàssica, i llavors cal adaptar les partitures als instruments en què disposem en cada moment i al nivell dels alumnes. Cal saber trobar un repertori engrescador i factible alhora. A part d’això, l’afinació i el swing (la corxera del swing rítmicament és diferent que la corxera clàssica) són també dos grans reptes.
Quins resultats estan donant?
Els alumnes en gaudeixen molt, repeteixen i cada cop són més. Creixen amb la big band. Donen molta vida a l’escola. Cada any marxem de viatge a algun país europeu i fem alguns concerts, a part dels que fem a la ciutat de Banyoles, per exemple durant la Festa Major i pel FEMJazz!
