La consolidació dels diferents grups de cors i orquestres de l’EMMB amb noms populars banyolins és una de les principals novetats del curs 2021-2022 a l’Escola Municipal de Música de Banyoles (EMMB). Es consoliden les tres seccions de la Jove Orquestra de Banyoles (JOB), les tres de la Banyoles Big Band, les dues de l’Orquestra de Guitarres i els quatre cors. A partir d’aquest curs, totes aquestes formacions passen a ser batejades amb noms procedents del folklore i la cultura popular banyolina.
L’escriptor Àngel Vergés, que ha participat en la tria d’aquests noms i és autor d’obres com El costumari banyolí i Llegendes i misteris de Banyoles, editades per Quaderns de Banyoles, ha afirmat que “els noms de les orquestres de l’EMMB no solament fan una clucada d’ull a la nostra història, sinó que tenen relació amb el nostre paisatge més íntim, a la nostra geologia més propera, que és màgica i sorprenent”. “A més de referències a la història i al nostre paisatge l’escola aposta per la creativitat”, celebra, afegint que “no és fàcil relacionar elements de la nostra tradició heretada amb la creació actual”.
Amb aquests noms relacionats amb la història, la cultura popular banyolina i el paisatge es pretén posar en valor aquesta tradició i donar-la a conèixer entre l’alumnat de l’escola i al públic d’aquestes formacions quan actuen fora de la comarca.
Llistat de noms dels cors i orquestres de l’EMMB i les seves definicions:
JOVE ORQUESTRA DE BANYOLES (JOB), orquestra de corda formada per violins, violes, violoncels i contrabaix. Té tres seccions:
- Esqueis, nom relacionat amb la geologia del Pla de l’Estany, significa esquerda al subsòl, molt habitual als costats de l’estany.
- Balma, nom relacionat amb la geologia del Pla de l’Estany, significa una cova natural rocosa poc profunda en la qual penetra la claror.
- Batenvic, nom extret del llibre de l’escriptor banyolí Jaume Farriol, Batenvic (Banyoles-Vall del Tenes i Viceversa), un viatge entre les dues ciutats.
BANYOLES BIG BAND, formació instrumental composta per instruments de vent, teclat, bateria, guitarra i baix. Té tres seccions:
- Lilaines, nom relacionat amb la cultura popular. Fa referència a les peces musicals curtes que toquen els músics quan entren les coques dins l’església de Santa Maria dels Turers per la festa del Terme.
- Xalió, nom relacionat amb la geologia del Pla de l’Estany, nom popular del típic pissarrí.
- Juncans, nom relacionat amb la cultura popular. Nom de l’orquestra que feia balls de passada, fou criticada per tocar la «Marsellesa» en temps de Quaresma. Cobla documentada per primera vegada al segle XIX, tot i que al segle XVIII hi havia algun membre de la nissaga dels Juncans que ja era músic. Estava formada bàsicament per membres de la família Juncà, una nissaga de músics present durant més de dos-cents anys a la vida cultural banyolina. Cap a 1885 van ampliar la formació amb músics que no eren de la família Juncà, com per exemple la nissaga dels Palmada.
ORQUESTRA DE GUITARRES, formació composta íntegrament per guitarres. Té dues seccions:
- Cairuts, nom relacionat amb la cultura popular. Eren els partidaris de l’abat del monestir de Sant Esteve de Banyoles (nom genuí banyolí). Aspiraven a conservar els privilegis que aquest tenia sobre el municipi i la parròquia. Formaven els cairuts gent poderosa i rica. Encapçalava el bàndol l’abat i tot el personal del monestir. Els monjos n’eren l’ànima. També hi havia alguns rics propietaris de terres, persones tradicionalment vinculades als oficis dependents del monestir (batlles, procuradors, batlles de sac), i a les confraries i aniversaris de l’església de St. Esteve.
- Rodons, nom relacionat amb la cultura popular. Eren els partidaris dels jurats de la vila i de Santa Maria dels Turers, partidaris de la parròquia. Pretenien l’absoluta llibertat municipal, restar poder a l’abat i donar més poder religiós a Sta. Maria dels Turers. El bàndol dels rodons era suposadament el més nombrós i es recolzava sobretot en la clerecia parroquial (curats de Sta. Maria dels Turers) i en els burgesos i artesans.
